AGRUPAMENT ESCOLTA DE LLANÇÀ I
CAP DE CREUS
Uneix-t'hi i Frueix de la Natura al 100%
EQUIP PERSONAL INDIVIDUAL
"el nostre E.P.i:"
Aquest espai ha estat creat per mirar d'aclarir tots els dubtes que hi ha per part d'escoltes i pares pel que fa a temes de material. Tot i així vull puntualitzar que no és el mateix, el material que es compra un pioner o un truc al de un castor, ja que segons l'edat, n'hi ha que estan en creixement, o que son uns desordenats i perden el material o el trenquen. Totes aquestes explicacions, models, etc..., son en el cas de que algún escolta vulgui tenir el material perfecte, perquè ja te edat, ordre, que l'hi tregui molt partit a les coses; perquè més enllà del cau també faci muntanya amb pares o altres amics, etc... En el cas contrari no us fixeu en els models concrets, els petits estan en creixement i, dificilment, caminaran tant com per poder rentabilitzar unes botes abans que es quedin petites o conservaran en bon estat segons quins articles.
En aquest llistat només hi ha el material més important i que més preguntes ha generat. Si teniu més dubtes ja sabeu on trobar-me.
Botes de Muntanya
Les botes son un calçat que per definició tenen una alçada mínima, per sobre del turmell. Tot el que estigui per sota és sabata o bamba.
Les botes tenen diferents dureses, soles, botins i acabats segons les necessitats del caminant. Per l'ús que els hi donem nosaltres, recomanem que tingui sola marca Vibram (de durabilitat superior) i un botí sense molts guarniments. Com més costures te, més punts de rotura hi ha.
Motxilla d'Atac
La motxilla d'atac és la que fem servir més. És amb la que caminem i anem al cau. Normalment te la capacitat justa per abarcar una cantimplora de 1L, un entrepa, una jaqueta i poqueta cosa més. És una motxilla de baix volum que no surt més enllà del perimetre de l'esquena, quedant integrada totalment, fent que l'escolta camini sense que es doni conte de que la du posada.. El seu volum de càrrega està entre els 14 i 20L.
Hi ha característiques que fan que la motxilla doni molt més de si, com per exemple, el sistema de tancament. Si aquest és de tancament ràpid (com el de la fotografia), tindrem dos avantatges. Un és que no hi ha posivilitats de que la cremallera peti quan portem la motxilla en càrrega total o que quedi travada en quan porta un temps sense fer servir i/o ha caigut aigua o fang. A més a més, el sistema de "click", permet en un moment donat, dur una càrrega extra posant la corretja de tancament el més desplegada possible (jaquetes més groixudes, llenya, una màrfaga, càrrega d'un altre escolta que està fent figa i cal ajudar, etc...
D'esquenes per a motxilles n'hi ha un munt, però per una d'atac, com més refrigerada millor.
Un gran amic amb el que pots passar una gran estona i et treu la gana quan estàs afamat o el fred. Però altanto!, també pot ésser un contratemps i un gran cop moral si falla. De fogonets n'hi ha de molts tipusi i amb sistemes d'acoplament a l'ampolla de gas, molt diferents. I aquests poden ésser més o menys efectius i que poden o no donar més o menys problemes.
El fogó no te molts secrets, si és més gran, tindrà més estavilitat i podrem cuinar amb paelles d'un diàmetre superio. Però clar, com més gran és el fogó, més espai ocupa a la motxilla i més pesa. El que és més important, és el sistema d'acoplament. Els que podem veure més son els de punxa, ballesta i rosca.
-Punxa: normalment un cop s'acopla al fogó, ja no es pot desenganxar. D'aquesta manera, crea un volum enorme, que en quan toca posar-lo a la motxilla dona molts problemes. A més a més, aquest sistema, te l'inconvenient que si l'acoplament no està ben fet, pot tenir pèrdues de gas, amb tot el que això comporta pel que fa a seguretat.
El Fogonet
-Ballesta: és com els objectius de les cameras reflex antigues. S'acopla presentant el fogó sobre l'ampolla de gas, i fer 1/4 de volta. El problema és que en el moment de fer el gest de roscar i apretar, es pot perdre força gas (especialment la canalla).
-Rosca: és el més segur, el que dona menys problemes, el més fàcil pel que fa a maneig i la que te més recanvis a Europa. És una rosca i ja està, no cal ni apretar. És com qui rosca una ampolla. En aquest cas la pèrdua de gas és quasi inexistent, fàcil i ràpid (característiques molt importants a la muntanya).
Llum Frontal
Al llarg de les nostres activitats, la llum ens és indispensable. Tant és així que sempre va amb nosaltres com la cantimplora.
Tornant al tema llum, es diu frontal perquè disposa d'una corretja elastica que permet fixar-lo al nostre front per tal de poder tenir les mans lliures, com per exemple quan ensopaguem.
De frontals n'hi ha de moltes marques i tipus. Personalment, a mi, la marca que mai m'ha donat problemes és Petzl. Normalment el 80% de les averies en frontals es troba en la botonera i aquesta marca (que te els seus origens en l'espeleologia), te aquests problemes molt ben solucionats, ja que sota terra (aigua, fang, molta humitat, etc...).
Pel que fa a la forma, n'hi ha que tenen tot al davant (optica + bateries) o 50% davant i 50% al rere, repartint d'aquesta manera els pesos.
En les fotografies que teniu a l'esquerra es veu molt be. En la fotografia de més a dalt, teniu un "tot davant". És un llum no excesivament potent, i pertant, porta un tipus de pila més petit, cosa que fa que no pesi gaire. Aquest fet desencadena que el fabricant opti per unificar tot el conjunt. Avantatges, poc pes, poc volum. Problemes, el pes està tot al mateix cantó, provocant que quan correm, l'impacte del peu amb el terra faci que la llum baixi fins el nas o es col.loqui a mode de collaret. I si no vols tenir aquest problema, t'has d'apretar tant la cinta que et cangrenes el cap. Els frontals unificats acostumen a tenir pocs lumens.
En el cas dels frontals de dos trams, aquesta distribució dels pesos es deu a que porten piles o bateries groses i una optica força més gran. Així doncs el volum i el pes augmenta. El pes de més, es solventa posant al sistema una corretja transversal, molt còmoda i útil.
En la tercera fotografia es veu un detall força important, és una tapeta de plastic col.locada estratègicament davant del led i que pot pujar o baixar. Aquest accesòri es diu difussor, si la llum passa a través d'ell perdem profunditat de camp però guanyem lateralitat (com un gran angular d'una camara reflex), molt útil en camins petits, coves petites, muntar una tenda a la nit, menjar, etc.... En canbi, si la llum no passa pel difussor, passa ben be al revés, molt útil en cas de correr per un cami, fer ciclisme, fer una via ferrada nocturna o mirar coses a distància dins d'una gran cavitat.
Màrfega o Aïllant
De marfegues n'hi ha també de 50.000 varietats, formes i colors. Però dit a grans trets, les podriem dividir en dos grups.
-Inflables: n'hi ha d'econòmiques, que acostumen a tenir problemes d'axcés de pes i volum, de punxar-se amb facilitat o que s'escapi l'aire per la vàlvula, tot i estar tancada. Per no parlar de la comoditat. Una marfaga inflable i còmode ha de tenir un gruix considerable, ja que si només son dos o tres centímetres, per més que les inflem, sempre acabarem fent tope amb el terra en quan ens hi estirem.
-Escuma: són les de tota la vida, pesen poc, són casi indestructibles i no són un miracle de la tecnologia (el terra és dur i és el que hi ha). Tot i així, hi ha fabricants que donant'hi moltes voltes al tema, han aconseguit un guanys considerables pel que fa a confort i plegat. És el cas de la marca Thermarest amb el seu model Z-lite, el seu grabat en forma de ouera de guatlle i el seu plegat en sistema acordeó és genial.
Ulleres de Sol
Pel que fa a ulleres, poca cosa que no sapigueu. El més important és el vidre, ja que si no és bo, pot provocar mals de cap i fins hi tot perjudicar la vista. Dit això, recordar que el grau de filtració de llum es medeix es medeix per factors del cero al quatre. Els de cero no filtren res, és un vidre net (com unes ulleresde protecció laboral per treballar dins d'una casa) i els de quatre tenen una filtració molt gran (per exemple una mascara per esquiar o fer de vigilant en una platja). En el nostre cas emprem el factor tres (que és el més venut).
De montures també n'hi ha de moltes formes i gustos. Nosaltres acostumem a fer activitats que ens fan suar. Així doncs si l'estrutura de la ullera és molt acoplada a la òrbita dels ulls, serà molt còmode amb moviment, però a la contra s'entelaran els vidres en quan faci molt fred i nosaltres suem.
Hi ha ulleres molt específiques de muntanya que tenen accesoris laterals i fins hi tot al nas. Això precisament és per regular el grau d'acoplament a la cara i solucionar el tema de les entelades i altres.
Carmanyola Metàl.lica
La carmanyola no té grans secrets. Ha d'ésser metàl.lica perquè ens ha de permetre cuinar-hi. Si és rodona, va millor que una quadrada o rectangular, ja que les cantonades sempre son més laborioses de fer net i, a més, estant a muntanya, que no tenim molts estris per netejar-les.
Carmanyola Metàl.lica
Les cantimplores són dels accessoris de muntanya que tenen més anys. De fet, centenars d'anys. Així doncs les cantimplores han passat d'ésser carbasses seques, a boses de cuir i posteriorment metàl.liques o plàstiques.
Les metàl.liques actuals però de construcció més retro (1ª fotografia), s'abonyeguen com tot el que és de xapa i no és massís. Per la seva forma "xaparra" (baixa i ample), sovint són de mal col.locar a la motxilla si la portem molt atapaida de material. Això si, acostumen a dur una cinta per dur-les, si s'escau, en bandolera. Aquest tipus de cantimplora a patit un reestiling integral en temps més moderns, passant a ésser integrament de plàstic i forrar-la amb una funda tèrmica (fotografia 2), aconseguint menys pes i una millor conservació tèrmica del líquid que hi posem.
Després també van sortir les metal.liques de format bidó. La seva comercialització s'ha escampat arreu, gràcies al seu baix cost de fabricació i venda. Pel fet d'ésser més estil.litzada és més fàcil de col.locar a motxilla, sigui forzant l'estructura d'aquesta o en una de les dues butxaques laterals. Això si, com que és metàl.lica s'abonyega igual.
L'empresa americana Camelback a part de les seves "arxi" conegudes bosses d'hidratació, ha tret al mercat un híbrid entre bidó de bici i termo. És el bido anomenat Podium Chill, conserva la temperatura com un termo però no pesa, no s'abonyega, de bon guardar, tanca bé, etc... un molt bon invent.
